dimarts, 9 d’abril de 2013

La Gran Cursa Popular: La Cursa del Corte Inglés


Com ja porto dos anys fent, aquesta cursa em serveix per oblidar-me dels temps (“marquitis”) i dedicar-me a gaudir i fer gaudir d’aquest esport a altres familiars, amics i companys que no surten normalment (o alguns mai) a córrer.

Aquest any era especial, donat que havia aconseguit apuntar a l’Esther i l’Ona perquè la fessin caminant amb el tiet Carlos i la tieta Marina. La meva idea era fer-la corrent amb un company de la feina (Miguel Angel), un ex-company de feina (Carles) i amb el “marit” de la Judit (ex-secre)(Guillermo) i un cop arribat al final tornar cap enrere a buscar-los i acabar-la caminant amb ells.

Per millorar la nostra infraestructura, cosa difícil des de que va néixer l’Ona, vam fer nit a Viladecans a casa dels iaios.

A les 7h del matí ens vam aixecar i ens vam disposar a esmorzar i preparar totes les coses per aconseguir arribar al tren (estació de Viladecans) abans de les 8:35h. Sortim de casa dels iaios a les 08:15 i marxem cap a l’estació de Viladecans. A mig camí ens trobem amb el cotxe dels tiets i anem junts fins a l’estació. Comprem la targeta del tren i esperem que arribi el tren que ens portarà cap al Passeig de Gràcia.

A l’estació hi ha força gent amb l’equipació de corredor amateur, i ja comencem a tenir ambient de cursa. Als pocs minuts arriba el tren i hi pugem. El trajecte és força ràpid i en uns 20 minuts ja estem a Barcelona. Per l’Ona és el seu segon viatge en tren i li encanta.

Un cop arribats a la Ciutat Condal, hem d’anar a buscar a la Núria, el Sergi, l’Anna i el Ruben, que ens esperen en punts diferents del Passeig de Gràcia.
Ens posem els nostres pitralls i anem baixant cap a la Plaça Catalunya. Tot va bé, fins que en l’últim tram del Passeig hi ha tanta gent que és impossible poder arribar a la cantonada on he quedat amb els altres 3 corredors. Parlo amb la Judit i quedem que cadascú surti pel seu compte. El Carles no agafa el telèfon i el Miguel Angel no el porta i tampoc el tinc.

A les 9:30h comença la cursa i conforme passen els minuts aconseguim anar baixant per poder iniciar la cursa. No hi ha manera de trobar a ningú i finalment decideixo que aniré caminant amb les meves nenes i companyia.

La familia Crespo-Marin de cursa
Després d’un quart d’hora aconseguim creuar el cartell de sortida. L’Anna i la Núria em diuen que el Ruben i el Sergi s’han anat corrent, i tinc el dubte de que fer. Tinc ganes de córrer però si no els veig hauré de fer 11km en solitari i l’idea no m’agrada massa. Al final decideixo fer-la caminant i passar-m’ho bé.

Anem fent i als 400 metres (o menys) les càmeres de 8Tv (del programa 8 al dia del Josep Cuní) li fan una entrevista a l’Esther i l’Ona. Diuen que sortirà a les notícies, però ja veurem.

Anem fent passes dins de la gentada i aconseguim fer els 2 primers kilòmetres. Quan arribem a la cantonada on estan els Bombers del Parc de l’Escorxador, l’Ona demana baixar per caminar i decidim fer el canvi de “motxillero”. L’Esther deixa l’Ona i comença el meu tram de “motxillero”. És un tram exigent, donat que hem de pujar fins a l’Estadi Olímpic, però també passem per llocs que fa menys d’un mes vam passar plegats l’Ona i jo (l’arribada de la Marató de Barcelona 2013). L’Esther aprofita per fer fotos a les Fonts Màgiques, la Plaça Espanya, ....
Estem al Estadi Olímpic

Anem molt lents (13’/km) però avui hem dit que no tocava mirar el rellotge, i per tant, sense cap pressa anem caminant i fent kilòmetres. La Núria i l’Anna sempre van uns metres per davant, després el tiet Carlos i jo i darrera (“a cola del pelotón”) la tieta Marina i l’Esther.

Al cap d’una hora i quart (o més) arribem a l’Estadi Olímpic. Només sortir a la pista veiem que el marcador de l’Estadi posa que som 72.047 corredors, quina gentada!!!!!

Amb el tiet CARLOS
Fem les fotos de rigor i ens anem cap a la zona de sortida de l’Estadi i baixada cap al tram final. Al sortir de l’Estadi fem l’últim canvi de “motxillero”. Els últims 4 kilòmetres seran pel tiet Carlos. El camí és més còmode (baixada) i anem fent. En aquest punt ja veiem que difícilment arribarem abans de les 12h, hora que segons el reglament es tancarà l’arribada. Ens quedem 3 kilòmetres i falten 28 minuts i portem un ritme de 13’/km o més.

Quan estem pel kilòmetre nou (c/Floridablanca) puc parlar amb el Carles que l’ha fet en 1:30:00 i ja està a casa seva. Quedem per dimecres vinent per veure’ns.

Com aquell que no vol, agafem la Ronda Sant Antoni i ja veiem el cartell del kilòmetre 10. Aquí em truca el Fede, que ve amb l’Isa i que venen caminant en sentit contrari per fer els últims metres amb nosaltres. A la Plaça Universitat els trobem i els expliquem tot el que portem fet.

Aquí comença el tram més ampli (c/Pelai) i quan falten uns 250 metres, alliberem el nostre “motxillero” (gràcies tiet) i baixem a l’Ona al terra perquè pugui fer caminant (corrent a la seva manera) aquests últims metres. El Fede aprofita per fer-nos fotos i la veritat que s’ho està passant molt bé.
 
Aquesta cara de felicitat val les 2:46:00 caminant
I després de 2:46:00 arribem a l’arribada, un altra cursa feta. Com que hi ha molta gent han ampliat el temps d’entrada i entrem amb temps que ens passin el lector de codi de barres, per poder passar a recollir després els nostres diplomes.
L'arribada a Plaça Catalunya

Aquí tornem a retrobar al Sergi que fa molta estona que està esperant (ell la va fer en 1:45:00).
 
Foto dels corredors d'avui
Agafem les coca-coles i marxem cap al tren, que els iaios i el tiet Jorge ens estan esperant per dinar.

A part que ens ho hem passat molt bé, a les 21:30h veiem les notícies del canal 8tv i en el reportatge que han fet de la Cursa del Corte Inglés surt l’Ona i l’Esther.

                                                                   (sobre el minut 26)

Què divertit!!! Han tingut els seus 3 segons de glòria.

Ens veiem l’any vinent, espero que corrent.

Xavi Crespo (El Míster)

1 comentari:

  1. Una aventura molt divertida... la pròxima la "lluna plena"??? Petonets. Tieta Marina.

    ResponElimina