dimarts, 2 de maig de 2017

Cursa Martorell

Després d’uns quants anys sense fer-se, el Club d’Atletisme de Martorell, torna a recuperar la cursa de 10 kilòmetres (i campionat de Catalunya) i una cursa nova de 5 kilòmetres. El recorregut és el mateix pels 5 i els 10 (aquests últims farem dues voltes).

Un email del RubgyMan de corredors, em demana si puc i vull fer de llebre en aquesta cursa. Un honor així no es pot deixar passar, per tant, li dic que em reservi la pancarta de 55’.

Tenim la sort de fer un reconeixement previ del recorregut, unes setmanes abans de la cursa, per tant, ja coneixem on hi ha pujada, baixada, ...

A les 8:15h del matí, sortim de casa. Dic sortim, perquè l’Esther i l’Ona també venen. Elles recolliran el dorsal i obsequis de l’Ona, i un cop m’hagin vist sortir, s’aniran a esmorzar.

A les 8:30h ja estem aparcats i podem recollir totes les coses sense problemes, i podem tornar a deixar les bosses al cotxe.


Esperant a un parc infantil que hi ha davant la sortida, veig al Wolves. Ell serà la llebre de 60’. Mentre patem la xerrada, veiem al Pinelli31. Ja estem tots, jaja!

Anem parlant, i ens anem trobant més gent (l’Albert Valles, Vicenç, ...).


A les 9:15h ens retrobem amb les altres llebres, i ens anem a canviar al vestidor que l’organització ens ha deixat. A l’última hora, no el tancaran amb clau, per tant, hem de pujar la bossa al guardaroba.

Sobre les 9:45h ja estem amb les pancartes preparades, i ens disposem a escalfar en la pista del Club d’Atletisme.


10 minuts suaus, que ens serveixen per estirar les cames.

Quatre estiraments, foto de les llebres, i cap a la sortida.

No serem molta gent, però fa patxoca.

Un cop dintre del nostre calaix, ja veig a les meves fans. Un petonet, i buscar la senyal del gps.

Com sempre que faig de llebre, hi ha un punt de nervis. El ritme és molt suportable (5’30”), però et dóna pot anar més ràpid i fer patir als que et segueixen.
A les 10h, sortim.

Els primers 200 metres són en baixada, però ràpidament trobem la pujada més forta de tot el recorregut. No són molts metres, però amb una bona pendent.

Comento a la gent, que ningú apreti el ritme ara, que encara que pugem més lents, després bé una baixada que ens deixarà recuperar el temps perdut.

Porto un noi a un costat (David – 247) i una noia a l’altra costat (Marta – 295). El noi em diu que és de Cornellà i la noia és d’Olesa (i amb coneix).


El tram és molt favorable, amb lleugera baixada, per tant, haig d’anar vigilant no animar-me massa.

Un cop passat per davant del Carrefour, aviso als meus companys que ben aviat començarà la segona (i última pujada) del recorregut. És una pujada més llarga, però molt més suau.

El ritme baixa una mica, però no em preocupa, no vull cremar a la gent, i que després (sobretot els que fan la de 10 kilòmetres) ho acabin pagant.

Per fi arribem a la Plaça del Vi, i informo als corredors que ja tenim feta la part dura del recorregut.

La Marta i el David, marxen. A la Marta no l’he tornat a veure, però vaig veure que va fer 52’46”, i al David l’he vist a la segona volta sobre el kilòmetre 8. L’he animat i anava força bé. Al final ha fet 53’05”. Molt bé als dos!

Jo segueixo al meu ritme, i canvio d’acompanyants.

Els kilòmetres del gps ja no coincideixen amb els cartells del recorregut, però jo intento calcular els passos amb els de la cursa. No anem malament, encara que alguns segons per sobre.

Abans del kilòmetre 2,5, hi ha un gir de 180º, i cap al centre del poble.

Un cop passat el kilòmetre 3, em giro per veure si hi ha algun pitrall de color vermell (el color dels que fan els 5 kilòmetres), però no veig cap.

Finalment, al kilòmetre 3,5, veig dues noies. Els hi dic que si es troben bé, d’aquí al final és tot pla i en baixada. Una d’elles apreta, i l’altra em diu que té prou amb seguir-me.

Aquí ja tinc nous companys (L’Albert, el Jose Luis i el Miquel).

A ells tres i a la resta, els hi dic que es quedin al cap amb aquest tram, per si a la segona volta tenen forces.

Amb uns 15” per sobre del temps, fem el primer pas per meta (27’45”).


Només passa, recordo que ara bé la pujadeta. Faig el mateix comentari que al principi, que ningú malgasti forces.

El passem força bé, i els pocs que s’han quedat una mica, ràpidament es tornen a enganxar.

Mentre anem cap a la segona pujadeta, començo a parlar amb el Miquel. És un corredor experimentat, i anem parlant de com està aquest mòn (el de córrer).

Fem la segona pujadeta, i els animo. Ara només ens queda aguantar el ritme i ho aconseguirem.

Al pas pel kilòmetre 7,5, ja només ens passem per 6”, i ens queda el tram més favorable, per tant, ho tenim.

Pas pel kilòmetre 8, i torno a comentar que si algú es nota fort, és el moment de començar a apretar. L’Albert, que té un munt de claca repartida pel poble, és el primer que ho fa. Li comento que ho faci de manera progressiva. El Miquel encara aguanta una mica. I el Jose Luis està patint. El calor està fent de les seves en la segona volta.

Passem per la rambla, i el Miquel es decideix a provar-ho.

Pel camí vaig recollint alguns corredors (dos o tres). Els animo perquè es quedin amb mi. I ho aconsegueixo.

Passat el kilòmetre 9 i pico, crido que ja ho tenen. A més, els hi dic, que ara ja és tot baixada. Els animo tant, que em quedo sol. La sol·litut de la llebre.

Però això em permet fer una entrada triunfal, saludant a la gent que ens està animant en aquest tram.



Al final 54’57”. Perfecte!

Només creuar l’arribada, foto de les meves fans.

L’Albert ha fet 54’16”, el Miquel 54’17”, i un amb 55’34” arriba el Jose Luis, que hem felicita per la feina feta, i jo a ell pel seu temps.

Hem quedo a esperar l’arribada del Wolves (llebre de 60’) i del Pinelli31.

I com un rellotge suís, arriben amb un temps de 59’54”.

Gran treball de les llebres correcats, com sempre. El Rafa (40’) ha fet 39’56”, el Roger (45’) ha fet 44’57”, l’Oscar (50’) ha fet 49’42”, jo (55’) he fet 54’57” i el Josep (60’) ha fet 59’54”.

I després toca la cursa de l’Ona. Són 700 metres. Els primers en pujada i després baixada. Fa dies que li comentava a l’Ona que primer anès a un ritme suau, i després més fort a la pujada.

Amb un bon criteri, i que últimament s’està posant de moda (i m’agrada), no deixen entrar pares i mares, i posen uns monitors.

Així que em vaig a veure la sortida una mica més amunt.

Sortida, i no veig a l’Ona.

Passo a l’altra tram de carrer i pujo cap a la glorieta. I per fi, la veig. Fa molt bona cara, i ja ha fet tota la pujada.


Comença la baixada i aconsegueix avançar a tres nenes, tot i que una que li treu un cap, en l’sprint final l’avança. Ha fet els 700 metres sense parar, amb un temps de 4’12”.


La felicitem, ha fet una bona cursa, i amb cap.


Recollim les begudes i fruita, i cap a casa, a celebrar el dia de Sant Jordi.


1 comentari:

  1. Xavi siempre es reconfortable ayudar a los demás, a ver si algún día llevo yo el banderín, en la foto del final, se te vé muy solito, eso quiere decir que los llevaste muy sobrados y apretaron para hacer mejor que 55 minutos. Molt be Presi.
    Un Abrazo
    El Promesas
    Fede

    ResponElimina