divendres, 26 de maig de 2017

Cursa Can Mercader 2017

Tot es remunta a fa un any. En aquesta mateixa cursa feia la meva millor marca en un 10000, i la Susana (companya de la feina), el David (el seu marit) i l’Àlex (el seu fill) van baixar a veure’ns (a l’Ona  i a mi, encara que sobretot a l’Ona, jaja!).

Llavors vaig quedar amb el David que l’any vinent (o sigui, avui) la faríem junts, i seria el seu debut en aquest món de les curses.

I van passar els 365 dies, i va arribar el dia de fer realitat aquella proposta.

Com és el seu debut, començarem per la cursa dels 5 kilòmetres (el correcte) i ja li anirem agafant les ganes (o no) i anirem augmentant els kilòmetres (o no).

Li pregunto al David quin ritme vol portar, i em comenta que sobre re 5’30” o 6’ per kilòmetre.

Li comento que si vol podem sortir darrere la llebre de 55’, i després ja veurem que fem.

Així quedem, i aconseguim que el Wolves (el Josep) de corredors i veí d’Olesa, s’uneixi a nosaltres. Després dels seus 27’46” en la Cursa de la SEAT, vol apropar-se als 27’.

A les 8h ja estem aparcats. L’Esther, l’Ona i jo anem cap a l’entrada del Corte Inglés, on hem quedat amb el David. Ben aviat arriba.

Anem al seu cotxe a recollir el pitralls i la bossa d’obsequis de l’Ona. (jo vaig fer la inscripció sense samarreta, ni obsequis. Els que portem diversos anys corren, ja no sabem on ficar tanta samarreta). El David els va recollir el divendres, ja que, aquesta setmana he estat una mica liat per un petit problema de salut del meu pare.

Com queda molt temps ens anem a fer un cafè.

Després de parlar una estona, ens dirigim cap a la línia de sortida.

He d’entregar una cosa al David de blogmaldito, però no el veig.

L’Ona i l’Esther ja estan al parc que hi ha davant de la sortida.

Al final, torno a trobar-me amb l’Esther i l’Ona per retornar-los l’obsequi que Julián Iglesias em va donar pel David (blogmaldito).

A les 9h ja estem en la sortida, i per fi, trobem al Josep.

Després d’uns minuts, ens diuen que per uns problemes la sortida serà uns 15’ més tard.

El David i jo decidim escalfar una mica. El Josep ens diu que estirarà una mica, i quedem que ens retrobarem en el lloc on estàvem abans.

Ja sentim al speaker avisar que ben aviat es donarà la sortida, i ens anem cap allà.

Ara sí, amb una mica de retard, sortim.

Com tots els inicis de cursa hi ha molta gent i és difícil agafar un ritme, però anem un mica per darrere de la llebre de 55’.

Podem saludar a l’Ona i l’Esther que han vingut a veure la sortida.

Poc a poc anem agafant el ritme correcte, i ens posem al costat de la llebre.

Abans del primer kilòmetre el David m’avisa que fent fotos està l’altre David. No el he vist, però li dic que ara torno i em vaig enrere per saludar-lo.

Em fa una foto i li comento que ens veiem després.


Un petit sprint i ja torno a estar amb el David i el Josep.

El recorregut té vàries zones d’ombra, i això s’agraeix, perquè ja comença a fer calor.

Vaig preguntant com van. Els dos em comenten que bé. Anem comentant el recorregut, o dubtes que el David té sobre aquest “mundillo”.     

Un cop passat el camp de l’Espanyol, el David em comenta on té l’hort. El veiem, i ja girem per agafar el camí de tornada.

Seguim darrere de la llebre, i anem molt còmodes, o això em sembla.

Pel kilòmetre 3, li comento al David un detall. Tenim un carrer d’uns 6 metres d’ample i tots anem pels 2 metres d’ombra, jaja!

A prop del kilòmetre 4, els hi explico que ja només ens queda un gir per un polígon i la recta a meta.


Sense voler, comencem a apretar, i deixem darrere a la llebre. El Josep també es queda. Intento animar-lo perquè s’uneixi a nosaltres, però no pot (o no vol, jaja!!).

Per aquí, ja anem a 5’/km i la respiració del David és més ràpida. Li comento que ara no parli, i que segueixi així que ho està fent molt bé.

Queden 400 metres i ja veiem l’arribada.

A prop de l’entrada tornem a veure a l’Ona i l’Esther amb la seva manopla blava.

Agafo a l’Ona i entrem pel costat dret de l’arribada.

Al final 26’35”. Molt bé!

Al cap de poc arriba el Josep que fa 27’. Genial!

Objectius aconseguits, i no hi ha res millor.

Recollim les begudes i el menjar, a la dutxa i a esperar la cursa dels petits.

Sobre les 11h, li toca el torn a l’Àlex i l’Ona. És la cursa dels més petits. És una volta al parc, o sigui, uns 600m.

Deixo a l’Ona en la sortida i em vaig a un punt del recorregut.

L’Àlex surt davant i l’Ona va una mica més enrera.

L’Àlex va mirant enrere per veure si ve l’Ona, i l’Ona va amb la seva tàctica (a poc a poc al principi per arribar amb forces al final).



Els dos ho fan molt be, i s’animen quan reben els ànims de les seves famílies.

Quan ja només falta un carrer per arribar, li comento a l’Ona que ara ja pot apretar, i es marca un súper sprint.

Arribada a meta. Els dos molt feliços i amb les seves respectives medalles, ¡ i el donut!


Estem una estona amb els peques al parc i xerrant, i aconsegueixo donar-li l’obsequi al David. Parlem del seu repte de la setmana vinent, Zegama. Això són paraules majors. Només espero que li vagi tot molt bé, i reculli tot el que ell fa per tots nosaltres (fotos, perfils, ...). S’ho mereix.

I amb el David ja planegem l’any vinent. S’atrevirà amb els 10 kilòmetres? Baixarà dels 26’? Per això, us haureu d’esperar 365 dies, jaja!

1 comentari:

  1. Xavi, esta es muy buena carrera para hacer tiempo, aquí es donde conseguí mi MMP 10000, un tiempo de 40´ 31´´, creo que aquí me quedaré, ya no tengo ni cuerpo ni edad para mejorarlo.
    Es una buena forma de pasar la mañana de domingo y ver como Ona está ahí al pié del cañón corriendo al lado de su padre, ya pronto la veremos haciendo la de 5km e incluso la de 10 km, como sea tan metódica como su padre, tiempo al tiempo.

    ResponElimina